Vares venir fins on jo dormia
i em vas despertar,
i em vas convidar a tenir set,
una gran set per a la qual
et vas fer la copa on jo la pogués beure.
(Joan Vinyoli)

 Calumnia, detractor,
ta llengua de glavi esmola;
els esbroncs són mon plaer,
los penjaments la meva honra.
Si del glavi no en tens prou,
pren del sastre la tisora,
tu m'has de fer lo vestit
que tinc de dur a la glòria.
L'enclusa pren al ferrer,
a l'argenter la gresola;
no em planyes ni el foc ni el mall
tu m'has de fer la corona;
una perla és cada insult,
un diamant cada afronta.
(Jacint Verdaguer)

 Entre una flor collida i una flor donada
l'inexpressable res.
(Giuseppe Ungaretti)

 Ara que el neguit ja m'ha passat
i que sé que no vens,
quina alleujada solitud que sento!
Com un cadàver que s'ha alliberat
de les penes del viure,
tinc a les venes una serenor glaçada.
És un repòs de pedra
sense cap inscripció pertorbadora.
Calma d'hibernació
als ossos, a l'instint i a la raó,
i a la mateixa voluntat creadora.
(Miguel Torga)

Sí, cada cosa que em diuen,
sia escuma o jeroglífic,
coltell o contradansa,
me la crec, me la quedo i se'm fa pega
al llavi de dalt, el del seny, després
s'estova, plora, es desprèn,
s'encomana, floreix i esdevé pansa
al llavi de sota, el de la paciència,
i els deixo dir fins que caic rendit.

Fins que caic mort, perquè ¿d'on surten
el cert i el fals
sinó de la penosa
elaboració del plor? ¿sinó d'un cel
en eterna formació? ¿sinó de la invencible
necessitat de fugir? ¿sinó
de la immobilitat, efecte del terror?
Sinó del terror, efecte de la immobilitat?
(Màrius Sampere)

 Si jo fos pescador pescaria l'aurora,
si jo fos caçador atraparia el sol;
si fos lladre d'amor m'obririen les portes,
si fos bandit millor
que vindria tot sol.
Els carcellers del món no em sabrien mai l'ombra,
si fos lladre i bandit no em sabrien el vol.
Si tingués un vaixell m'enduria les noies,
si volien tornar deixarien llurs cors:
i en faria fanals
per a prendre'n de nous.
(Joan Salvat-Papasseit)

La naftalina de la tardor ha omplert la casa.
Pluja repica en el capó dels taxis.
Els antics giravents es van morir als poemes
i les noies de marbre, xopes de llàgrimes,
ens estan esperant a l'ombra dels xiprers.
(Iannis Ritsos)

  (A M.T.)
Sempre darrere
els ocells invisibles
de l'esperança,
¿fins on ha anat aquesta
vegada que no torna?
("Poeta mort", Carles Riba)



 Ara comença el jo.

Aquest jo que jo sóc,
Aquest tu que tu ets
Junts no son mai nosaltres.

Qui matarà el record?
Mor d'oblit el record
i amb ell el que fou vida.

Un esguard que s'entela
quan més clar pretén veure.
(Raimon)


 Abans no passarà la mascarada,
la tarda haurà perdut els escenaris
i l'inici del vers s'haurà dissolt.
Si no recordes el final del drama
segueix llavors la festa i empenyora't.
(Susanna Rafart)