Els primers haikús del "Quadern número nou", per anar fent boca
El vespre avança
la llum del teu somriure
encén els somnis.
Tots els camins
frisen del temps que falta
per l’abraçada.
De bat a bat
la porta del misteri
pica l’ullet.
Els ulls omplien
el mar amb tot de coses
encara incertes
Com pot respondre
l’onada a la pregunta
que ningú gosa?
A contravent
la gavina dibuixa
l’instant perfecte.
L’ombra s’atura,
el xisclet esgarrinxa
la pell de l’hora.
Dolor molt fondo
¿D’on neix aquesta força
que m’electritza?
Cada paraula
té un revés de silenci
o de mentides
