106
Se t’ha escapat
l’estel? Tu no perdis el fil.
107
No et prenguis el
rossinyol com una imatge, sinó al peu de la lletra.
108
Ara seu al damunt de
la corda que li havien passat al voltant del coll.
109
El caçador, la lluna,
la llebre. Descans dominical.
110
Una llimona sobre la
taula nua. Resplendeix.
111
La poesia va
descobrir el món; el món la va oblidar.
112
Darrere la teva
màscara em mires. En veus un altre.
113
Minúscula drassana de
l’illa amb la gran lluna.
114
No eren bufetades;
eren aplaudiments. Et van deixar senyal.
115
Aparteu els
projectors del seu bell rostre. L’esborraran.
116
Com és que ara
canvies les cortines esquinçades?
117
Només al mig del buit
estem intactes?
118
Amb l’uniforme de
gala que li van posar, de poc no es queda afònic.
119
De vegades, per
casualitat, les paraules troben el seu segon sentit.
120
Papers de xocolata i
puntes de cigarret al capdamunt de l’escala.
121
La distància entre les
coses creix sense parar i les ajunta.
122
Una estrella ran de
la carena del turó. I la dona ofegada.
123
Has vist el farcell
del que ha sortit de la presó a la cadira del jardí?
124
Diumenge esbatanat,
amb xiprers, amb ocells i amb càntirs.
125
La brisa xiula
amorosament a l’orella de la rosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada