16
Et vaig veure i em vaig enrabiar amb els poemes.

17
Paraula renovellada per la repetició.

18
Va pujar l’escala. Duia un abric.

19
Aquells que et roben, criden: ets un lladre!

20
Nit. La planxa va i ve per la teva camisa.

21
El significat més enllà dels signes, i un full de paper.

22
El vigilant del far i jo a la balconada.

23
Els herois pixen a la cantonada amb la mica de lluna.

24
Cridava tan fort que no enteníem com havia callat tants anys.

25
Aquest arbre l’he confós amb una persona. No anava errat.



26
Una roca és la glòria, tot i les seves ales.

27
La barca que va sortir al capvespre, a mi em portava.

28
Puja ben amunt per trepitjar terra.

29
Gens ni mica confortable, el coi de tron estranger.

30
Jo i la meva cadira: prou que ens entenem.

31
Amb vosaltres, sí (i no en la solitud) estic tot sol.

32
Trenta-dues dents i la serra; no masteguen igual.

33
Soleiada; cafè; una bicicleta; vidres trencats.

34
Miro la paret de cara. No sento res.

35
Amb el dit xic bellugues tot un món.

(Iannis Ritsos, de "Monocordis")